El simbolisme




El simbolisme, tot hi que ser una corrent artística majoritàriament pictòrica, també és va manifestar en la poesia de desprès dels anys trenta. Amb el final del Noucentisme el 1923 i unes avantguardes passatgeres, hi va haver un període sense cap denominació concreta de riquesa literària considerable que va perdurar fins l’inici de la guerra civil.  

Carles Riba, mentor del simbolisme.

 

La poesia catalana de la postguerra va comptar amb la orientació de Carles Riba, que la va dirigir pels camins del simbolisme tot hi que amb una certa continuïtat noucentista. Es tracta d’una poesia caracteritzada pel seu lirisme, una art pura que condensava una vivència especial en un moment de serenor mental.  D’aquest moviment en sortiran els autors que estudiarem; Rosa Leveroni (1910-1985), que havia estat deixebla de Carles Riba, Màrius Torres (1910-1942) i Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938). Aquets dos últims, van ser poetes amb perfils d’alta singularitat i tots dos morts en plena joventut.

Aquest moviment perdurà fins la mort de Carles Riba el 1959.