Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, on ingressaria a la residència d’estudiants i hi coneixeria a Salvador Espriu. Durant aquets anys universitaris va escriure vint-i-sis poesies, simples provatures que exclouria dels seus llibres i també seixanta articles al diari El Día i també a Mirador. El 1933 publica el seu primer llibre Nou Poemes, tot hi que només se n’imprimeixen cent unitats serviria per anar-se perfilant com a poeta, encara que una part de la crítica el catalogà de circumstancial i anèmic. La seva segona obra, Quadern de sonets publicada un any més tard, va tenir una major acceptació i ressò .
Un cop acabada la carrera, Bartomeu va anar a preparar la tesi doctoral sobre l’estil de Gracián a Madrid, alternant amb la redacció d’un assaig sobre Quevedo i un estudi sobre Guillén.
Amb l’esclat de la guerra torna a Barcelona, tot hi que moriria el 5 de gener de 1938 al sanatori del Brull, a causa d’una tuberculosi pulmonar.
La seva prematura mort va impedir que acabés la traducció de Les Verrines de Ciceró i Imitació del foc, un volum de poemes que seria publicat pòstumament el 1938.
Comentari del Poema
"A Mallorca, durant la guerra civil"
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Palau i Fabre recita A Mallorca from fundaciopalau on Vimeo.
Aquest poema de Bartomeu Roselló-Pòrcel anomenat “A Mallorca, durant la guerra civil”, està dividit en dos estrofes:
-La primera té 17 versos, els quals són de vuit,nou,deu i onze síl·labes; i la rima és gairebé inexistent. La majoria de versos són versos blancs, però hi ha alguna rima com en els versos 2 i 4; els versos 6,7 i 8;els versos 11 i 14. La rima és tant assonant com consonant, i masculina i femenina. Tots els versos són d’art major.
-la segona consta de dos versos de onze síl·labes cadascun, i cap dels dos versos rimen entre ells, és a dir es tracta de versos blancs. Aquests versos són d’art major també.
En aquest poema s’utilitzen diverses llicencies mètriques com la elisió i la sinalefa. En aquest poema no hem pogut trobar la existència de figures retòriques.
Aquest poema podria convertir-se en una crònica sentimental de l’home que enyora el seu paisatge ara en mans de la barbàrie feixista.
Aquest poema no porta al límit les essències simbolistes que caracteritzen al llibre o a l’autor, i ofereix la possibilitat de treballar alguns aspectes en absolut negligibles. S’utilitza una metonímia de més amplitud i elevació.
El poema ens diu que el paisatge és l’espai de resistència d’un país assetjat per les tropes feixistes. Hi ha una força correlativa en l’adverbi sobrepujat amb el verb i cromàticament connotat en el present del verdejar.
